En aquest vers, el viatge de Jesús i la seva família a Egipte i el seu posterior retorn es veu com un compliment de la profecia. Josep, Maria i Jesús van fugir a Egipte per escapar del decret del rei Herodes de matar tots els nens petits de Betlem. Es van quedar a Egipte fins a la mort d'Herodes, assegurant la seguretat de Jesús. Aquest esdeveniment compleix la profecia d'Osees 11:1, "D'Egipte he cridat el meu fill", que originalment es referia a la nació d'Israel. L'evangeli de Mateu traça un paral·lel entre la història d'Israel i Jesús, presentant-lo com la veritable encarnació de la crida i el propòsit d'Israel.
Aquesta connexió destaca el paper de Jesús en el pla redemptor de Déu, mostrant que la seva vida no només era un compliment de la profecia, sinó també una continuació del pacte de Déu amb el seu poble. El vers tranquil·litza els creients sobre la sobirania de Déu i la seva capacitat per portar els seus plans a bon terme, fins i tot davant l'adversitat. Ens encoratja a confiar en la guia i la protecció de Déu, recordant-nos que els seus propòsits sempre s'estan complint, sovint de maneres que potser no entenem immediatament.
