En aquest passatge, Jesús respon a una pregunta sobre la legalitat del divorci segons la llei mosaica. Reconèixer que Moisès va permetre el divorci a causa de la duresa dels cors de les persones indica que era una concessió a la debilitat humana i no una aprovació del divorci com a opció desitjable. Jesús subratlla que, des del principi, el disseny de Déu per al matrimoni era una unió permanent i sagrada entre els cònjuges. Aquesta ensenyança ressalta la importància del matrimoni com una relació de covenant que ha de reflectir la fidelitat i l'amor de Déu.
En referir-se al principi, Jesús convida els seus oients a considerar el propòsit original i la bellesa del matrimoni tal com Déu l'havia dissenyat. Els desafia a elevar-se per sobre de les normes culturals i les concessions legals del seu temps, fomentant un retorn als principis fonamentals d'amor, compromís i unitat. Aquest missatge crida els creients a abordar el matrimoni amb una mentalitat de reconciliació i perseverança, buscant encarnar l'amor i la gràcia que Déu ofereix a la humanitat. Serveix com a recordatori del gran valor que se li atorga al matrimoni i de l'esforç necessari per a cuidar-lo i mantenir-lo.
