En aquesta afirmació, Jesús fa referència al relat de la creació del Gènesi, recordant als seus oients l'origen diví de la humanitat. En afirmar que Déu va fer els humans com a home i dona, destaca el disseny intencionat i el propòsit darrere de la creació. Aquesta referència serveix com a fonament per entendre les relacions humanes, especialment el matrimoni, ja que ressalta la naturalesa complementària dels homes i les dones. Les paraules de Jesús ens conviden a reflexionar sobre la bellesa i el propòsit inherent a la creació de Déu, instint-nos a respectar i honrar els rols i les relacions que Déu ha establert.
A més, aquest passatge subratlla la importància de reconèixer la dignitat i el valor de cada individu, ja que cada persona és creada a imatge de Déu. En afirmar la intenció divina de fer humans com a home i dona, Jesús ens crida a apreciar les contribucions úniques i els rols que cada gènere aporta a les relacions i a la societat. Aquesta comprensió fomenta un sentiment d'unitat i propòsit, animant-nos a viure en harmonia amb el disseny de Déu i a valorar les relacions que Ell ha ordenat.
