Mateu comença el seu Evangeli presentant l'arbre genealògic de Jesucrist, subratllant la seva identitat com a Messies. Aquesta línia genealògica és significativa perquè connecta Jesús amb dues figures clau de la història jueva: David i Abraham. Al traçar l'ascendència de Jesús fins a David, Mateu destaca el seu patrimoni reial, ressaltant el seu paper com a Rei dels Jueus i el compliment del pacte davídic. Connectar Jesús amb Abraham, el pare de la nació jueva, subratlla el compliment de les promeses de Déu de beneir totes les nacions a través dels descendents d'Abraham.
Aquesta genealogia serveix de pont entre l'Antic i el Nou Testament, afirmant la continuïtat del pla de salvació de Déu. Reassegura els creients sobre la fidelitat de Déu i el compliment de les seves promeses. A més, la genealogia prepara el terreny per entendre la missió i el propòsit de Jesús, ja que estableix la seva legitimitat i autoritat com a Salvador esperat. En començar amb aquesta genealogia, Mateu convida els lectors a veure Jesús no només com una figura històrica, sinó com la culminació de l'obra redemptora de Déu al llarg de la història.