El discurs d'Estefan en els Fets dels Apòstols és una poderosa narració de la història d'Israel, que comença amb la crida de Déu a Abraham. En adreçar-se al consell com a "germans i pares", Estefan mostra respecte i busca un terreny comú. Recorda que el Déu de la glòria, un terme que significa la majestat i la santedat de Déu, va iniciar una relació amb Abraham. Aquesta relació va començar a Mesopotàmia, il·lustrant que la presència i les promeses de Déu no estan confinades a ubicacions geogràfiques. El viatge de fe d'Abraham va començar abans d'arribar a Harran, ressaltant el paper proactiu de Déu en la guia del seu poble.
La referència d'Estefan a Abraham serveix per recordar als seus oients el seu patrimoni compartit i la fidelitat de Déu al llarg de la història. També prepara el terreny per al seu argument més ampli que l'obra de Déu no està limitada al temple o a la terra d'Israel. Aquest missatge anima els creients a reconèixer la presència i la guia de Déu en les seves pròpies vides, independentment de les seves circumstàncies, i a confiar en el seu pla global per a la humanitat.
