Finies, fill d'Eleazar i un sacerdot respectat, s'adreça a les tribus de Rubèn, Gad i Manassès després de resoldre un malentès potencial. Aquestes tribus havien construït un altar, que inicialment va causar preocupació entre els altres israelites, tement que fos un acte de rebel·lia contra Déu. No obstant això, l'altar estava destinat a ser un testimoni per a les generacions futures, assegurant que totes les tribus es mantinguessin unides en l'adoració al Senyor. Finies reconeix que les seves intencions eren pures i alineades amb la voluntat de Déu, evitant així un conflicte potencial.
Aquest moment és significatiu, ja que demostra la importància de la comunicació i la comprensió dins d'una comunitat de fe. En aclarir les seves intencions, les tribus van mostrar el seu compromís amb Déu i amb la unitat del poble israelita. La declaració de Finies que Déu està amb ells subratlla la creença que la fidelitat i la unitat són recompensades amb la presència i protecció divina. Aquest passatge anima els creients a buscar la comprensió i a actuar de manera que fomentin la pau i la unitat, reflectint l'amor i la guia de Déu en les seves vides.
