Mentre Jesús penjava a la creu, el seu crit va ser malinterpretat pels presents. Ells pensaven que cridava a Elies, un profeta que s'esperava que tornés abans de l'arribada del Messies. Aquesta creença jueva sostenia que Elies vindria a rescatar els justos. La incomprensió revela la ceguesa espiritual de la multitud, que no va saber reconèixer Jesús com el Messies. A més, emfatitza la solitud i el sofriment que Jesús va experimentar, ja que fins i tot les seves paraules no van ser enteses. Aquest moment serveix com a recordatori de la tendència humana a malinterpretar les accions i paraules divines, i crida els creients a buscar una comprensió més profunda i fe. El crit de Jesús era un compliment de profecia i una expressió profunda de la seva angúnia humana, però va ser rebut amb confusió, mostrant la distància entre la intenció divina i la percepció humana.
L'escena també il·lustra el compliment de les profecies de l'Antic Testament sobre el sofriment i el rebuig del Messies. Malgrat la incomprensió, aquest moment és una part clau de la narrativa de la Passió, ressaltant la profunditat del sacrifici de Jesús i el propòsit últim de la seva missió. Convida a la reflexió sobre la naturalesa de la fe i la importància d'escoltar i entendre realment la paraula de Déu.
