Pilats, el governador romà que supervisa Judea, rep la confirmació d'un centurió que Jesús ha mort a la creu. Aquesta verificació és crucial perquè permet a Pilats lliurar el cos de Jesús a Josep d'Arimatea, un membre del consell jueu que havia estat esperant el regne de Déu. La sol·licitud de Josep per enterrar Jesús demostra el seu coratge i devoció, ja que arrisca la seva reputació i possiblement la seva seguretat per honrar Jesús amb un enterrament adequat. Aquest acte compleix la profecia que Jesús seria enterrat en un sepulcre d'un home ric, tal com es preveia a Isaïes 53:9.
El passatge destaca la humanitat i vulnerabilitat de Jesús en la seva mort, així com la compassió i fe dels qui el seguien. Les accions de Josep serveixen com a testimoni de l'impacte que Jesús va tenir en les persones, inspirant-les a actuar amb amor i integritat fins i tot davant l'adversitat. Aquest moment també prepara el terreny per a la resurrecció, un fonament de la creença cristiana, assegurant que el cos de Jesús sigui dipositat en un lloc conegut, que més tard es convertirà en el lloc del sepulcre buit.