El crit de Jesús des de la creu, "Eloi, Eloi, lema sabachthani?" és una expressió commovedora del seu sofriment i una cita directa del Salm 22:1. Aquest moment captura la profunditat de la seva experiència humana, sentint-se abandonat mentre suporta els pecats del món. Destaca el misteri profund de la doble naturalesa de Jesús com a totalment diví i totalment humà. Mentre experimenta el pes de la separació de Déu, aquest crit no és un de desesperació, sinó més aviat un compliment de la profecia, que apunta als Salms que finalment acaben en esperança i vindicació.
Aquesta expressió d'abandonament ressona amb qualsevol que s'hagi sentit lluny de Déu, recordant-nos que Jesús comprèn les nostres lluites més profundes. No obstant això, també ens tranquil·litza sobre la presència de Déu, fins i tot en el silenci o el sofriment. El crit des de la creu és un recordatori poderós del cost de la redempció i de la profunditat de l'amor de Déu per la humanitat, convidant els creients a confiar en el pla de Déu, fins i tot quan sembla amagat. Anima a la reflexió sobre el misteri de la creu i l'esperança que segueix en la resurrecció.
