La inscripció col·locada sobre Jesús durant la seva crucifixió estava destinada a ser una acusació i una forma de burla, declarant-lo 'El Rei dels Jueus'. Aquesta era una pràctica comuna en les execucions romanes, on el delicte del condemnat es mostrava públicament. Per a les autoritats romanes, era una manera de ridiculitzar la reivindicació de Jesús com a rei i de dissuadir altres d'aspiracions similars. No obstant això, per als cristians, aquest títol té un significat profund. Reconèixer la veritable identitat de Jesús com a Messies, el rei ungut promès a les Escriptures hebrees.
Aquest moment destaca la ironia i el paradorx de la crucifixió: aquell que és ridiculitzat com un rei fracassat és, de fet, el veritable Rei dels Reis. La reialesa de Jesús no és d'aquest món, sinó que és un regnat espiritual que aporta salvació i pau. El títol 'Rei dels Jueus' també apunta al compliment de les promeses de Déu a Israel i s'estén a totes les nacions, simbolitzant el regnat universal de Jesús. Aquesta inscripció, destinada a avergonyir, es converteix en una declaració d'esperança i redempció per als creients, emfatitzant el poder transformador del sacrifici i l'amor de Jesús.
