El dia de preparació era un moment crucial per al poble jueu, ja que era el dia abans del dissabte quan s'havia de completar tota la feina necessària. Això incloïa preparar àpats i assegurar-se que tot estigués en ordre, ja que no es podia fer cap feina durant el dissabte mateix. La menció d'aquest dia en el context de la crucifixió de Jesús ressalta l'urgència amb què els seus seguidors havien d'actuar. Havien d'assegurar-se que Jesús fos enterrat adequadament abans que comencés el dissabte, ja que era contra la llei jueva deixar un cos sense enterrar durant aquest temps sagrat.
Aquest moment de la narrativa ens recorda les pràctiques culturals i religioses de l'època, proporcionant un teló de fons per a les accions d'aquells que estimaven Jesús. També subratlla el respecte i la devoció que tenien cap a Ell, ja que es van afanyar a donar-li un enterrament digne malgrat les limitacions de temps. El dia de preparació es converteix així en un símbol tant de les preparacions pràctiques com espirituals que eren necessàries en les vides dels fidels, reflectint el seu compromís amb l'honor a Déu i els seus manaments.