L'asombro dels deixebles i la seva pregunta sobre qui pot ser salvat arriba després de l'ensenyament de Jesús sobre la dificultat que té una persona rica per entrar al regne de Déu. Aquesta ensenyança desafia la creença comuna d'aquell temps, que sovint equiparava la riquesa amb el favor de Déu. Els deixebles, reflectint les normes culturals, es troben perplexos perquè assumien que la riquesa i l'estatus eren signes de rectitud i benedicció divina. La seva pregunta, "I qui pot, doncs, salvar-se?", revela la seva lluita per entendre la naturalesa radical del missatge de Jesús, que emfatitza la dependència de la gràcia de Déu en comptes del mèrit humà.
Aquest moment és clau, ja que subratlla un tema fonamental en les ensenyances de Jesús: la impossibilitat d'aconseguir la salvació només mitjançant mitjans humans. Apunta a la necessitat d'una intervenció divina i de la gràcia. Més tard, Jesús els reconforta dient que el que és impossible per als humans és possible per a Déu, emfatitzant que la salvació és un regal diví, no guanyat per l'esforç humà. Aquesta ensenyança convida els creients a confiar en el poder i la gràcia de Déu, en comptes de les seves pròpies habilitats o recursos, per a la seva salvació.
