En aquest passatge, l'èmfasi recau en el compromís profund i la unitat que representa el matrimoni. Es parla de la idea que quan dues persones es casen, no només uneixen les seves vides, sinó que creen una nova unitat familiar. Aquesta nova relació ha de ser la principal, prenent prioritat sobre totes les altres, incloent el vincle amb els pares. L'acte de deixar el pare i la mare és simbòlic d'aquesta transició a una nova etapa de la vida, on la parella està cridada a donar-se suport i a cuidar-se mútuament.
Aquesta ensenyança subratlla la sacralitat i la serietat del matrimoni, ressaltant la necessitat d'amor, respecte i suport mutu. És una crida a prioritzar la relació matrimonial, reconeixent-la com una associació que requereix dedicació i esforç per part dels dos individus. En fer èmfasi en la unitat, aquest vers anima les parelles a treballar juntes davant dels desafiaments, fomentant un vincle profund i durador. Aquest missatge és universal, ressonant amb els valors cristians fonamentals d'amor, compromís i la creació d'un entorn familiar de suport.
