En aquest diàleg, Jesús explica als fariseus per què Moisès va permetre el divorci segons la llei. Aquesta concessió no es deu al fet que el divorci formés part del disseny original de Déu per al matrimoni, sinó a la duresa dels cors humans. El terme 'duresa del cor' implica una resistència a la voluntat de Déu i una tendència cap al egocentrisme i el pecat. Jesús assenyala que la llei era una concessió a la debilitat humana, no una aprovació del divorci com a resultat desitjable.
En ressaltar això, Jesús crida els seus seguidors a un estàndard més alt, un que busca restaurar i mantenir la sacralitat del matrimoni tal com Déu ho havia pensat des del principi. Ell anima a una transformació del cor, allunyant-se de la teimosia i cap a la compassió, la comprensió i el compromís. Aquesta ensenyança subratlla la importància d'alinear les nostres vides amb les intencions originals de Déu, fomentant relacions que reflecteixin el seu amor i fidelitat. Desafia els creients a examinar els seus propis cors i a esforçar-se per relacions que honrin Déu i reflecteixin els valors del seu regne.
