Jesús utilitza l'exemple d'un jutge injust per il·lustrar una poderosa lliçó sobre la persistència en la pregària. La paràbola que precedeix aquest verset parla d'una vídua que sol·licita contínuament a un jutge que li concedeixi justícia. Encara que el jutge és descrit com a injust i indiferent, finalment atén la seva petició simplement a causa de la seva persistència. En ressaltar la resposta reticent del jutge, Jesús subratlla que si fins i tot una persona injusta pot ser moguda a l'acció, amb més raó ho farà Déu, que és just i amorós, davant les pregàries persistents del seu poble.
Aquest verset encoratja els creients a mantenir-se ferms en la seva comunicació amb Déu, confiants que Ell escolta i actuarà en el seu moment perfecte. Reassegura els cristians que les seves pregàries no són en va i que Déu està atent a les seves necessitats. La lliçó no només tracta sobre la persistència, sinó també sobre la fe en el caràcter de Déu. Serveix com a recordatori de la voluntat de Déu de proporcionar justícia i cura a aquells que el busquen amb sinceritat.
