En aquesta ensenyança, Jesús subratlla la importància de ser bons administradors dels dons i la comprensió que se'ns han donat. El principi aquí és que el creixement espiritual i les benediccions sovint depenen de com utilitzem el que ja posseïm. Aquells que busquen activament créixer en la seva fe i aplicar la seva comprensió descobriran que la seva capacitat per rebre més s'incrementa. Això es pot veure en com el coneixement, l'amor i la fe poden expandir-se quan es comparteixen i es practiquen.
D'altra banda, aquells que descuiden els seus dons espirituals o no actuen segons la seva comprensió poden descobrir que aquests dons disminueixen amb el temps. Això no és una mesura punitiva, sinó una conseqüència natural de la negligència. Així com els músculs s'afebleixen per falta d'ús, també poden desvanir-se les percepcions i els dons espirituals si no es nodreixen. Aquesta ensenyança anima els creients a mantenir-se compromesos i proactius en les seves vides espirituals, assegurant-se que continuen creixent i contribuint a la comunitat de fe. Serveix com un recordatori de la naturalesa dinàmica de la fe, on la participació activa condueix a una major abundància.
