Els familiars i veïns de Zacarías i Elisabet s'han reunit per celebrar el naixement del seu fill. Zacarías, que havia quedat mut per l'àngel Gabriel a causa de la seva incredulitat inicial, no pot comunicar verbalment els seus desitjos. Com era costum, la família esperava que el nen fos anomenat com el seu pare o un altre parent, però Elisabet insisteix en el nom Joan. Per confirmar aquesta elecció inusual, es dirigeixen a Zacarías, fent-li senyals per entendre la seva preferència. Aquest acte de fer senyals subratlla el respecte de la comunitat per la funció i l'autoritat de Zacarías com a pare, malgrat la seva incapacitat per parlar.
Aquesta escena és significativa perquè prepara el terreny per a la restauració miraculosa del discurs de Zacarías, que ocorre immediatament després que ell confirma el nom Joan. El nom mateix, que significa "Déu és generós", és un testimoni de la misericòrdia de Déu i el compliment de les seves promeses. Aquest moment és una part clau de la narrativa, que emfatitza temes de fe, obediència i intervenció divina. També anticipa la important missió de Joan Baptista, qui prepararia el camí per a Jesús, ressaltant la interconnexió del pla de Déu.
