En aquest versicle, l'autor subratlla la credibilitat i l'autenticitat de la narrativa evangèlica al destacar que els relats van ser transmesos per aquells que eren testimonis oculars i servidors dedicats de la paraula. Això significa que les històries i ensenyaments sobre Jesús no eren només rumors o llegendes, sinó que es basaven en les experiències de primera mà d'aquells que van viure amb Ell i van ser testimonis dels seus fets i ensenyaments. Aquesta base de testimoni ocular és crucial per a la fe, ja que connecta els creients amb els esdeveniments històrics de la vida i el ministeri de Jesús, assegurant que les ensenyances es preservin de manera precisa.
El terme 'servidors de la paraula' suggereix un compromís profund amb el missatge de Jesús, indicant que aquestes persones no eren només observadors passius, sinó participants actius en la difusió de les seves ensenyances. Aquesta dedicació afegeix una altra capa de fiabilitat als relats, ja que mostra que aquells que van transmetre aquestes històries estaven profundament implicats en mantenir la seva integritat. Per als cristians, aquest versicle subratlla la importància de l'Evangeli com a font fiable de veritat espiritual, arrelada en les experiències viscudes d'aquells que van conèixer Jesús personalment.
