En aquest moment, Déu ordena a Josuè que circumcidi els israelites, un acte significatiu que simbolitza la renovació del seu pacte amb Déu. Això era necessari perquè la generació nascuda al desert no havia estat circumcidada. La circumcisió era un signe fonamental del pacte entre Déu i els descendents d'Abraham, marcant-los com el poble escollit de Déu. En obeir aquesta ordre, els israelites reafirmaven la seva identitat i compromís amb Déu mentre estaven a punt d'entrar a la Terra Promesa.
Aquesta acció de circumcisió no era només un procediment físic, sinó que tenia una profunda significació espiritual. Representava una purificació i una dedicació a Déu, preparant els israelites espiritualment per als reptes i les benediccions que els esperaven a la terra promesa als seus avantpassats. Era un moment de rededicació i renovació, assegurant que el poble estava alineat amb la voluntat de Déu i preparat per seguir la seva guia. Aquesta preparació era crucial, ja que estaven a punt d'iniciar un nou capítol en el seu viatge, un que requeriria fe, obediència i confiança en les promeses de Déu.
