Durant els 40 anys d'itinerari dels israelites pel desert, la generació original que havia sortit d'Egipte va morir, deixant enrere els seus fills que no havien estat circumcidats. La circumcisió era un signe fonamental del pacte entre Déu i els descendents d'Abraham, marcant-los com a poble escollit de Déu. Quan els israelites es trobaven a les portes de la Terra Promesa, era essencial reafirmar la seva identitat i compromís amb Déu. Josuè, com a líder, va prendre la iniciativa de circumcidar la nova generació, assegurant que estiguessin espiritualment preparats per heretar la terra promesa als seus avantpassats.
Aquest acte no era només un ritual físic, sinó una profunda renovació espiritual. Significava un retorn a la relació de pacte amb Déu, ressaltant l'obediència i la fidelitat. La circumcisió a Gilgal va ser un moment clau, simbolitzant l'eliminació del desprestigi del passat i un nou començament per a la nació. Va ser un recordatori de la fidelitat de Déu i de la importància de mantenir la seva identitat distintiva com a poble seu. Aquesta preparació era crucial per als reptes i les benediccions que els esperaven a la Terra Promesa.
