En l'assignació de terres entre les tribus d'Israel, els levites, encarregats de les funcions religioses i sacerdotals, van rebre un total de quaranta-vuit ciutats disperses entre els territoris de les altres tribus. Aquesta distribució era significativa, ja que permetia als levites estar presents en diverses regions, garantint que l'orientació espiritual i les pràctiques religioses fossin accessibles a tots els israelites. La inclusió de terres de pastura amb aquestes ciutats era crucial per a la subsistència dels levites, ja que no van rebre un gran territori contigu com les altres tribus. En canvi, la seva provisió provenia d'aquestes ciutats i les terres circumdants, que sostenien el seu bestiar i necessitats agrícoles.
Aquesta organització subratlla la integració del servei espiritual dins de la comunitat més àmplia. Col·locant els levites entre les altres tribus, es garantí que el culte i l'ensenyament religiós estiguessin entrellaçats amb la vida quotidiana. Aquesta configuració també simbolitza la idea que el lideratge espiritual i el suport comunitari van de la mà, ressaltant la importància de mantenir un equilibri entre les funcions religioses i la vida pràctica. La presència dels levites en aquestes ciutats servia com un record constant del pacte dels israelites amb Déu i el seu compromís de viure segons les seves lleis.
