L'assignació de ciutats als clans merarites, que formen part de la tribu de Levi, subratlla el paper únic dels levites en la societat israelita. A diferència d'altres tribus, els levites no van rebre una gran parcel·la de terra contínua perquè la seva funció principal era el servei religiós, incloent les tasques al Tabernacle i més tard al Temple. En comptes d'això, se'ls van donar ciutats disperses entre els territoris d'altres tribus. Això assegurava que poguessin dur a terme les seves funcions religioses i proporcionar orientació espiritual a tots els israelites, independentment de la seva ubicació.
Les dotze ciutats atorgades als merarites, un dels tres grans clans levítics, reflecteixen una distribució acurada i equitativa dels recursos. Aquesta organització permetia als levites integrar-se a la comunitat més àmplia, fomentant un sentiment d'unitat i responsabilitat espiritual compartida. També garantien que la instrucció religiosa i el culte fossin accessibles per a tothom, reforçant la centralitat de la fe en la vida quotidiana. La presència dels levites en diverses regions ajudava a mantenir el teixit espiritual i moral de la nació, recordant al poble el seu pacte amb Déu i animant-los a viure d'acord amb les seves lleis.
