El concepte de ciutats de refugi a l'antiga Israel era una expressió profunda de justícia i misericòrdia. Aquestes ciutats estaven designades com a refugis segurs per a aquells que havien causat accidentalment la mort d'una altra persona. El versicle descriu el procediment per buscar refugi: l'individu ha d'apropar-se a la porta de la ciutat, un lloc de transaccions legals i socials, i presentar el seu cas davant dels ancians de la ciutat. Això assegurava que la persona rebés una audiència justa i que la seva situació fos avaluada amb saviesa i discerniment. Els ancians, líders respectats de la comunitat, eren responsables de decidir si admetre la persona a la ciutat i proporcionar-li refugi.
Aquest sistema estava dissenyat per protegir els individus del cicle de venjances, que podria perpetuar la violència i trencar l'harmonia comunitària. En oferir un lloc de refugi, la societat defensava els principis de justícia alhora que mostrava misericòrdia cap a aquells que no havien actuat amb intenció maliciosa. Les ciutats de refugi posen de manifest la importància del procés adequat i la necessitat de respostes compassives davant situacions complexes, reflectint els temes bíblics més amplis de justícia, misericòrdia i suport comunitari.
