En el context de la societat israelita antiga, les ciutats de refugi tenien un paper crucial en el sistema de justícia. Es van establir com a refugis segurs per a aquells que, sense voler, havien causat la mort d'una altra persona, protegint-los de la retribució immediata per part de la família de la víctima. Aquest versicle identifica tres d'aquestes ciutats: Kedes a la regió de Neptalí, Sichem a Efraïm i Quiriat-Arba (Hebron) a Judà. Cada ciutat estava estratègicament situada en una àrea tribal diferent per assegurar que qualsevol persona necessitada pogués arribar a una ciutat de refugi sense dificultats excessives.
L'establiment d'aquestes ciutats subratlla l'equilibri entre la justícia i la misericòrdia en el marc legal bíblic. Reconèixer la fallibilitat humana i la necessitat d'un sistema que permeti el degut procés i la protecció dels innocents és fonamental. Proporcionant un lloc on els acusats poguessin trobar seguretat i esperar un judici just, les ciutats de refugi exemplifiquen un enfocament compassiu de la llei que busca protegir la vida i promoure la reconciliació. Aquest principi d'oferir refugi i una oportunitat de redempció és un aspecte atemporal de la justícia que ressona amb moltes ensenyances cristianes actuals.
