Noé és una figura clau a la Bíblia, conegut per la seva rectitud i obediència a Déu, que finalment el porta a preservar la vida a través de l'arca durant el Gran Diluvi. A l'edat de 500 anys, Noé es converteix en pare de Sem, Cam i Jafèt, marcant un moment significatiu en la cronologia bíblica. Aquests tres fills són crucials, ja que se'ls veu com els progenitors de la raça humana post-diluvi, amb cada fill tradicionalment associat a diferents regions i pobles.
La menció de l'edat de Noé serveix per il·lustrar les extraordinàries esperances de vida registrades en els primers capítols del Gènesi, una característica del món antediluví. Aquesta longevitat s'interpreta sovint com un símbol d'una era diferent en la història humana, una que estava més a prop de la creació original. El naixement dels fills de Noé no és només un esdeveniment familiar, sinó un punt clau en el pla de Déu per a la humanitat. Prepara el terreny per a la narrativa del diluvi, on la fe i l'obediència de Noé esdevenen temes centrals, i ressalta la continuïtat de la relació covenantal de Déu amb la humanitat, que es desenvoluparà encara més a través dels descendents de Noé.
