La vida d'Adam, que va durar 930 anys, és una de les característiques més notables dels primers capítols del Gènesi, on les persones es descriuen com a vivint durant molts segles. Aquesta longevitat s'interpreta sovint com un reflex de la vitalitat i la puresa originals de la creació abans que els efectes del pecat s'instal·lessin completament. La llarga vida d'Adam pot simbolitzar també la riquesa i l'abundància de la creació inicial de Déu, on els éssers humans estaven destinats a gaudir d'una relació estreta amb el seu Creador.
Tanmateix, la menció de la mort d'Adam és significativa. Marca el compliment de l'advertència de Déu que la desobediència portaria a la mortalitat. Malgrat els anys viscuts, la mort d'Adam subratlla la realitat de les conseqüències del pecat i la fractura que va entrar al món. Aquest vers convida els lectors a reflexionar sobre la naturalesa transitària de la vida terrenal i l'esperança de restauració i vida eterna a través del pla redemptor de Déu. Serveix com a recordatori de la importància de viure una vida alineada amb la voluntat de Déu, valorant cada moment com un regal i esperant la promesa de la vida eterna.
