La genealogia en aquesta part del Gènesi serveix a un doble propòsit: proporciona un registre històric i estableix un marc teològic. En rastrejar la línia des de Noé fins a Abraham, el text connecta el món post-diluviali amb les narratives patriarcals que segueixen. Eber, mencionat aquí, és tradicionalment vist com el pare dels hebreus, enllaçant els primers capítols del Gènesi amb les històries posteriors d'Israel.
Les genealogies a la Bíblia són més que simples llistes de noms; transmeten la continuïtat de les promeses covenantals de Déu. Cada nom representa un enllaç en la cadena del pla desplegant de Déu per a la humanitat. Aquesta genealogia particular subratlla el tema de la fidelitat divina i la importància de la família i l'herència. Convida els lectors a reflexionar sobre el seu propi lloc en el més ampli tapís de l'obra de Déu al món, fomentant un sentiment de pertinença i propòsit dins de la narrativa divina.
