El vers sobre la vida de Sem, que va viure cent anys i va tenir a Arfaxad dos anys després del diluvi, forma part dels registres genealògics del Gènesi. Aquestes genealogies serveixen a múltiples propòsits en la narrativa bíblica. Estableixen un marc històric que connecta diferents generacions, mostrant la continuïtat de la creació de Déu i la seva relació contínua amb la humanitat. Les llargues esperances de vida mencionades en aquestes genealogies reflecteixen un temps en què la vida es percebia com abundant i plena, simbolitzant la benedicció i el favor de Déu.
La menció dels altres fills i filles de Sem subratlla el creixement i l'expansió de les famílies, que era crucial per a la supervivència i la prosperitat de les primeres comunitats. Aquest enfocament en la línia familiar també prepara el terreny per a la història que es desplega sobre el pacte de Déu amb el seu poble, ja que aquestes genealogies eventualment condueixen al naixement de figures bíbliques significatives. En un sentit més ampli, aquest passatge convida a la reflexió sobre la importància de l'herència, les benediccions de la família i les maneres en què les promeses de Déu es compleixen a través de les generacions.
