En el segon dia de la creació, Déu continua modelant l'univers creant el firmament, anomenat també 'la volta'. Aquest firmament actua com a divisor entre les aigües que hi ha a dalt i les que hi ha a baix, introduint un sentit d'ordre i separació en el cosmos. El nom del firmament reflecteix l'autoritat i la intencionalitat de Déu en la creació, ja que nomenar implica domini i propòsit. La frase 'hi va haver vespre i hi va haver matí' marca la finalització del segon dia, il·lustrant la naturalesa estructurada i rítmica del procés creatiu de Déu.
Aquesta passatge ens convida a reflexionar sobre la bellesa i la complexitat del món que Déu ha creat. El firmament, una presència constant a les nostres vides, serveix com a testimoni del poder creatiu de Déu i de l'ordre que Ell estableix a l'univers. Ens recorda l'equilibri i l'harmonia que Déu desitja per a la seva creació. Quan mirem cap al firmament, se'ns anima a meditar sobre la immensitat de la creació de Déu i el seu paper continu en el manteniment d'aquesta. Aquesta comprensió fomenta un sentiment d'admiració i gratitud pel món que habitem, instint-nos a cuidar-lo de manera responsable.
