En el relat de la creació, Déu introdueix el concepte de temps distingint entre la llum i les tenebres, anomenant-les "dia" i "nit". Aquest acte de nomenar significa l'autoritat i el poder de Déu per portar ordre del caos, establint un ritornell fonamental que governa el món natural. El cicle del dia i la nit no és només una realitat física, sinó també una metàfora de l'equilibri i la interacció d'elements contrastants a la vida. En crear aquest cicle, Déu estableix un patró de regularitat i predictibilitat, essencial perquè la vida pugui florir.
La frase "hi va haver vespre i hi va haver matí—el primer dia" indica la culminació d'un cicle complet, marcant el pas del temps d'una manera estructurada. Aquesta estructura és fonamental per a la comprensió bíblica del temps, on cada dia de creació es basa en el precedent, conduint a la culminació de l'obra creativa de Déu. La progressió ordenada del vespre al matí també suggereix un moviment de les tenebres cap a la llum, simbolitzant l'esperança, la renovació i el desplegament del pla de Déu per a la creació. Aquest passatge convida a la reflexió sobre l'ordre diví i el propòsit inherent al món.
