El manà va ser una provisió miraculosa de Déu per als israelites durant els seus 40 anys de viatge pel desert. Descrit com llavors de coriandre i amb l'aparença de resina, el manà era un aliment únic que apareixia cada matí, excepte en dissabte. La comparació amb les llavors de coriandre suggereix que el manà era petit i rodó, mentre que l'aparença semblant a la resina indica una certa claredat o brillantor. Aquest aliment diví no només era una provisió física, sinó també un símbol espiritual de la fidelitat i la cura de Déu pel seu poble. Servia com un recordatori diari de la seva dependència de Déu i de la seva capacitat per satisfer les necessitats en el desert.
Els israelites recollien el manà cada dia, aprenent a confiar en la provisió i el temps de Déu. Aquesta recollida diària també els ensenyava sobre l'obediència i la dependència de les instruccions de Déu, ja que se'ls deia que no n'emmagatzemessin per al dia següent, excepte abans del dissabte. La naturalesa miraculosa del manà i les lliçons que impartia són un testimoni de la presència i el suport perdurable de Déu, animant els creients a confiar en la provisió divina fins i tot en moments d'incertesa.
