Els israelites, sota el lideratge de Moisès, estaven a punt d'entrar a la Terra Promesa, un moment significatiu en el seu viatge des de l'esclavitud a Egipte. Se'ls va instruir a erigir grans pedres i cobrir-les de calç en creuar el riu Jordà. Aquest acte no era només ceremonial, sinó que tenia una profunda significació espiritual. Les pedres havien de ser inscrites amb les paraules de la llei, servint com a record tangible del pacte de Déu amb el seu poble. Aquesta pràctica subratllava la importància de recordar i seguir els manaments de Déu mentre s'establien en una nova vida a la terra que Déu els havia promès.
La capa de calç probablement tenia la intenció de fer les inscripcions més visibles i duradores, simbolitzant la naturalesa perdurable de la paraula de Déu. Aquest moment marcava una transició d'una existència nòmada a l'establiment d'una comunitat fonamentada en la llei divina. Era una crida als israelites per mantenir-se fidels i obedients a la guia de Déu, assegurant que les seves ensenyances estiguessin al davant de la seva societat. Aquest acte d'erigir pedres era una manera d'honorar la fidelitat de Déu i de comprometre's públicament a viure segons la seva voluntat.
