A mesura que els israelites es preparen per entrar a la Terra Promesa, reben instruccions específiques per a una cerimònia que subratlla la relació de pacte amb Déu. Sis tribus són designades per estar sobre el mont Gerizim per pronunciar benediccions, simbolitzant les recompenses de l'obediència a les lleis de Déu. Aquest esdeveniment forma part d'un ritual més ampli on es declaren benediccions i malediccions des de dues muntanyes, Gerizim i Ebal, que representen els dos camins de la vida: un de benedicció a través de l'obediència i l'altre de maledicció a través de la desobediència.
Les tribus escollides—Simeó, Levi, Judà, Issacar, Josep i Benjamí—són significatives ja que representen un tall transversal de la comunitat israelita, emfatitzant la unitat i la responsabilitat compartida. Aquesta cerimònia serveix com un poderós recordatori del pacte i de la importància de viure en harmonia amb la voluntat de Déu. També reflecteix la naturalesa comunitària de la fe, on les benediccions no són només individuals sinó col·lectives, impactant tota la comunitat. L'acte d'estar sobre el mont Gerizim per beneir el poble reforça la idea que l'adhesió als manaments divins condueix a una vida plena del favor i l'abundància de Déu.
