Pere i Joan es troben davant del Sanedrí, el consell de govern jueu, després de curar un home coix. Els líders religiosos, perplexos i potser amenaçats per l'esdeveniment miraculós, qüestionen els apòstols sobre l'origen del seu poder. Aquesta escena és significativa, ja que subratlla la dependència de l'església primitiva en el nom de Jesús i el poder de l'Esperit Sant. La pregunta que fan els líders, "Amb quina potència o amb quin nom heu fet això?", no només tracta sobre l'autoritat, sinó també sobre la legitimitat i el repte a les normes religioses establertes.
La resposta dels apòstols, que es revela en els versicles següents, mostra la seva valentia i fe inquebrantable. Atribueixen el miracle a Jesucrist, a qui els líders havien crucificat però que Déu havia ressuscitat. Aquesta confrontació destaca la tensió inicial entre el naixent moviment cristià i les autoritats jueves, un tema recurrent en els Fets dels Apòstols. També serveix com a recordatori del poder transformador de la fe i del coratge necessari per mantenir-se ferm en les pròpies creences, fins i tot davant l'oposició.
