Pere i Joan, dos dels apòstols de Jesús, parlen davant del Sanedrí, el consell de govern jueu, després de curar un home que havia estat coix des del naixement. Són interrogats sobre el poder o el nom amb què han realitzat aquest miracle. Ple de l'Esperit Sant, Pere respon destacant l'acte de bondat que han mostrat. Aquesta situació il·lustra el compromís dels primers cristians de viure la seva fe a través d'actes d'amor i servei, fins i tot davant l'oposició.
La resposta dels apòstols és un testimoniatge de la seva fe i coratge. No s'amaguen d'assenyalar la font del seu poder: Jesucrist. Aquest passatge anima els creients a mantenir-se ferms en la seva fe, a actuar amb compassió i a donar crèdit a Déu pels bons actes que realitzen. També serveix com a recordatori que els actes de bondat i curació són centrals en la missió cristiana, reflectint l'amor i la gràcia de Déu al món.
