En la paràbola del Bon Samarità, Jesús ensenya sobre l'essència de la veritable compassió i l'amor veïnal. Un home és deixat colpejat i mig mort al camí, i mentre un sacerdot i un levita passen de llarg sense ajudar, un samarità s'atura per assistir-lo. Els samaritàs eren sovint menyspreats pels jueus, però aquest samarità mostra una profunda compassió. Neteges les ferides amb oli i vi, que eren antisèptics comuns de l'època, i després les embenes. Col·locant l'home ferit al seu propi ruc, el samarità sacrifica el seu confort pel bé d'un altre. El porta a una posada, assegurant-se que rebi més atenció. Aquesta història ens desafia a mirar més enllà dels prejudicis socials i a actuar amb misericòrdia i amor cap a totes les persones. Ens crida a ser participants actius en l'ajuda als necessitats, mostrant que la veritable veïnalitat es defineix per accions d'amor i bondat, no per fronteres socials o ètniques.
Les accions del Bon Samarità exemplifiquen la crida a estimar el pròxim com a un mateix, un principi central de l'ensenyament cristià. Aquesta narrativa anima els creients a encarnar la compassió i a servir els altres de manera desinteressada, reflectint l'amor de Crist en les seves vides diàries.
