Pau comença aquest capítol defensant el seu estatus i autoritat com a apòstol. Formula preguntes retòriques als corintis per afirmar la seva llibertat i el seu paper com a apòstol legítim de Jesucrist. En preguntar si no ha vist a Jesús, el Senyor, Pau es refereix al seu encontre transformador amb Crist, que és una experiència fonamental per al seu ministeri. A més, destaca que els mateixos corintis són una prova del seu treball apostòlic, ja que han arribat a la fe gràcies als seus esforços. Aquest passatge subratlla la importància de reconèixer l'autoritat genuïna i les contribucions d'aquells que han treballat per la fe. Les preguntes de Pau estan dissenyades per recordar als corintis la transformació personal i comunitària que ha tingut lloc a través del seu ministeri, animant-los a apreciar el lideratge espiritual que proporciona.
La seva defensa no només busca validar la seva autoritat, sinó també reforçar la connexió entre ell i la comunitat, recordant-los que el seu treball ha estat fonamental per al seu creixement espiritual.
