La decisió del rei Ezequies de celebrar la Pasqua al segon mes va marcar un moment significatiu de renovació religiosa per al poble de Judà. Tradicionalment, la Pasqua es celebrava al primer mes, però a causa de la falta de preparació dels sacerdots i del poble, Ezequies va optar per observar-la al segon mes, tal com permetia la llei per aquells que no podien celebrar-la en el moment adequat. Aquesta decisió subratlla la dedicació del rei a restaurar el culte adequat i l'obediència a les lleis de Déu, que havien estat descuidades durant els regnats anteriors.
La Pasqua commemora la llibertat dels israelites de l'esclavitud a Egipte, marcant un esdeveniment fonamental en la seva història i identitat. En reinstaurar aquesta celebració, Ezequies volia recordar al poble la llibertat passada de Déu i la seva fidelitat contínua. Aquest acte de reunir tota l'assemblea a Jerusalem per celebrar junts també fomentava un sentiment d'unitat i propòsit col·lectiu entre la gent. Era un moment de reflexió espiritual, penediment i renovació, mentre la nació buscava alinear-se amb la voluntat de Déu i rebre les seves benediccions.
