A Jerusalem, els israelites es van reunir per celebrar la Pasqua, un esdeveniment significatiu en el seu calendari religiós. Aquesta festivitat, que va durar set dies, es caracteritzava per una gran alegria i adoració comunitària. Els levites i els sacerdots van jugar un paper central en aquesta celebració, dirigint el poble en lloances diàries amb instruments específicament dedicats al Senyor. Aquesta reunió no era només una obligació religiosa, sinó un moment de veritable joia i agraïment pels favors de Déu.
La Pasqua, estretament associada amb la Festa dels Àzims, commemora la llibertat dels israelites d'Egipte i serveix com a recordatori de la salvació i la fidelitat de Déu. L'ús de la música i els instruments en l'adoració subratlla la importància d'expressar agraïment i reverència a través de diverses formes de lloança. Aquest passatge il·lustra el poder de reunir-se com a comunitat per celebrar i honorar Déu, reforçant la idea que l'adoració és tant una experiència personal com col·lectiva que aporta alegria i renovació.
