En un moment significatiu per a la nació d'Israel, Samuel reuneix totes les tribus per identificar el seu primer rei. El mètode utilitzat és el llançament de sorts, una pràctica que es creu que revela la voluntat de Déu. Aquest procés pot semblar aleatori, però reflecteix una profunda confiança en la guia divina. La tribu de Benjamí és seleccionada, cosa que és notable perquè Benjamí era una de les tribus més petites. Aquesta elecció emfatitza que els criteris de Déu per al lideratge sovint difereixen de les expectatives humanes. Il·lustra com Déu pot elevar els humils i els oblidats a posicions d'influència i responsabilitat. Aquest esdeveniment marca una transició crucial del període dels jutges a una monarquia, ressaltant el paper actiu de Déu en la formació de la història i el futur del seu poble. Serveix com a recordatori que els plans de Déu sovint van més enllà de la comprensió humana, però sempre són plens de propòsit i per al bé comú. Els creients són animats a confiar en la saviesa i el temps de Déu, fins i tot quan els seus camins són misteriosos o sorprenents.
La selecció de Benjamí ens ensenya que la veritable força i lideratge poden provenir dels llocs més inesperats, i que la voluntat de Déu sempre té un pla més gran del que podem veure.
