En el llibre dels Nombres, Déu ordena a Moisès que faci un cens de la comunitat israelita, organitzant-los per tribus i famílies. Aquest versicle menciona específicament els líders de les tribus d'Efraïm i Manassès, que són els fills de Josep. Elishama, fill d'Ammihud, representa la tribu d'Efraïm, mentre que Gamaliel, fill de Pedahzur, representa la tribu de Manassès. Aquests líders van ser escollits per ajudar a Moisès i Aaron en l'administració i organització del poble mentre es preparaven per al viatge pel desert.
La menció d'aquests líders subratlla la importància de l'estructura i el lideratge dins de la comunitat. Cada tribu tenia el seu propi líder, reflectint la necessitat d'ordre i responsabilitat entre el poble. Aquesta organització era crucial per mantenir la unitat i assegurar que cada tribu pogués contribuir al benestar col·lectiu de la nació. El passatge il·lustra com cada individu i grup té un paper a jugar en la comunitat més gran, i com un lideratge efectiu pot guiar i donar suport al viatge de la comunitat cap als seus objectius.
