Durant el viatge dels israelites pel desert, es va dur a terme un cens per comptar tots els homes elegibles per al servei militar. Aquesta acció formava part d'un esforç més ampli per organitzar la comunitat i assegurar la seva preparació davant dels reptes futurs. La tribu de Simeó, una de les dotze tribus descendents dels fills de Jacob, va ser comptada amb 59.300 homes. Aquest nombre representava la força militar potencial de la tribu, així com la seva contribució a la comunitat d'Israel en general.
El cens no només era una mesura pràctica, sinó també un exercici espiritual que recordava als israelites la seva identitat i unitat com a poble escollit de Déu. Emfatitzava la importància del paper de cada tribu dins de la comunitat més gran, fomentant un sentiment de pertinença i responsabilitat. L'acte de comptar també subratllava la promesa de Déu a Abraham de fer nombrosos els seus descendents, mostrant com aquesta promesa s'estava complint fins i tot al desert. Per tant, aquest vers parla dels temes de preparació, comunitat i fidelitat a les promeses de Déu.