A mesura que Tobit s'acosta a la mort, comparteix els seus darrers desitjos amb el seu fill Tobias i els seus néts, instint-los a traslladar-se a Media. Tobit està convençut de la veracitat de la profecia de Nahum sobre la destrucció de Nínive i Assíria. Subratlla que totes les profecies donades pels profetes d'Israel es compliran, destacant la seva inquebrantable creença en la paraula de Déu. El consell de Tobit es fonamenta tant en la intuïció espiritual com en la previsió pràctica, ja que busca protegir la seva família del perill imminent. Aquesta passatge il·lustra el tema perdurable de la fe en les promeses de Déu i la importància d'escoltar les advertències divines. Les instruccions de Tobit a Tobias reflecteixen una profunda confiança en el pla de Déu i la necessitat de prendre mesures proactives en resposta a la guia divina. En instar la seva família a traslladar-se a un lloc més segur, Tobit demostra com la fe pot informar i guiar les decisions pràctiques, assegurant el benestar dels éssers estimats mentre es manté alineat amb la voluntat de Déu.
A més, el passatge serveix com a recordatori de la fiabilitat de la paraula de Déu i el compliment de la profecia. La confiança de Tobit en els missatges dels profetes destaca la importància d'escoltar i actuar segons les revelacions divines. Aquesta combinació de fe i acció és un principi atemporal que ressona amb els creients, animant-los a confiar en les promeses de Déu i a prendre decisions savies basades en aquesta confiança.
