Mateu 12:17 actua com un pont entre l'Antic i el Nou Testament, il·lustrant com la vida i el ministeri de Jesús compleixen les profecies de les Escriptures hebrees. Aquest versicle fa referència específicament a la profecia d'Isaïes, mostrant que Jesús és el Messies esperat que encarna les esperances i expectatives d'Israel. En complir aquestes profecies, Jesús valida la continuïtat i la fiabilitat de la paraula de Déu, reforçant la idea que el pla de Déu és consistent i amb propòsit.
La menció d'Isaïes també destaca la importància de la profecia per entendre el paper i la missió de Jesús. Això tranquil·litza els creients que les accions de Jesús no eren esdeveniments aïllats, sinó part d'un pla diví que s'havia anat desenvolupant durant segles. Aquest compliment de la profecia és una pedra angular de la fe cristiana, afirmant que Jesús és el Salvador promès que porta a terme les promeses de Déu. Convida els creients a confiar en la fiabilitat de les escriptures i en la fidelitat de Déu en complir la seva paraula, fomentant una fe més profunda i una comprensió de la interconnexió de la narrativa bíblica.
