A mesura que Tobit s'acosta al final de la seva vida, és testimoni del compliment d'una profecia sobre la caiguda de Nínive, una ciutat que havia estat un símbol d'opressió i pecat. Els capturats que són conduïts a Media signifiquen el final d'una era de dominació per part de Nínive i Assíria. La reacció de Tobit és de lloança i agraïment cap a Déu, reconeixent la seva justícia i sobirania. Malgrat la destrucció de la ciutat, Tobit veu això com una demostració de la justícia de Déu i la seva capacitat per portar a terme la justícia al seu temps.
La reacció de Tobit és un testimoni de la seva fe inquebrantable i confiança en Déu, fins i tot davant l'adversitat. Entén que els plans de Déu són sempre per al bé del seu poble, i aquesta comprensió li aporta alegria i pau. Aquest passatge anima els creients a confiar en el temps de Déu i la seva capacitat per portar la justícia, fins i tot quan sembla que s'endarrereix. Serveix com a recordatori que els camins de Déu són més alts que els nostres, i els seus plans són sempre per al bé últim de la seva creació.
