Ajudar els necessitats és un aspecte fonamental de viure amb fe i compassió. Quan estenem la mà als pobres, participem en un cicle de donació que enriqueix tant al donant com al receptor. Aquest acte de bondat no es limita a proporcionar assistència material; implica reconèixer la dignitat i el valor de cada individu. Compartint els nostres recursos, acceptem que les nostres benediccions són regals destinats a ser compartits. Aquesta perspectiva fomenta un sentiment de comunitat i interconnexió, recordant-nos que tots formem part d'una gran família humana.
L'acte de donar als pobres també es veu com una manera de completar les nostres pròpies benediccions. Suggerix que les nostres vides són més plenes i significatives quan ens impliquem en actes de generositat. Aquest principi està arrelat en la creença que la veritable realització no prové d'acumular riquesa o possessions, sinó d'utilitzar el que tenim per elevar els altres. En fer-ho, reflectim l'amor i la gràcia divina que hem rebut, creant un efecte d'ona de bondat i bonança que s'estén més enllà de nosaltres mateixos.
