La declaració de Boaz de casar-se amb Rut és un moment clau en la història, que reflecteix les pràctiques culturals i legals de l'antiga Israel. En aquells temps, era costum que un parent proper es casés amb una vídua per preservar la línia familiar i la propietat del difunt marit. Aquesta pràctica, coneguda com a matrimoni levirat, assegurava que el nom de la família i l'herència no es perdessin. Boaz, un home d'integritat i compassió, es fa càrrec d'aquesta responsabilitat per Rut, que és una estrangera i vídua, mostrant una gran bondat i respecte per ella i pel seu difunt marit Mahalon.
En prendre Rut com a muller, Boaz no només honra la memòria de Mahalon, sinó que també proporciona a Rut seguretat i un lloc dins de la comunitat. Aquest acte de redempció és un testimoni del caràcter de Boaz i dels valors de lleialtat i responsabilitat. Subratlla la importància del suport comunitari i la voluntat de mantenir els deures familiars. Els testimonis esmentats en el vers serveixen per legitimar la transacció i assegurar que la comunitat reconegui i doni suport a aquesta unió. Les accions de Boaz condueixen finalment a la continuació d'una línia familiar que esdevindrà significativa en la línia del rei David i, segons la tradició cristiana, de Jesucrist.
