El Salm 151 no forma part dels llibres canònics de la majoria de les Bíbliques cristianes, incloent la Nova Versió Internacional (NIV). Es considera un text apòcrif, és a dir, no està oficialment reconegut en el cànon de les Escriptures per la majoria de les tradicions cristianes. No obstant això, s'inclou en algunes versions de la Septuaginta, que és una traducció grega de la Bíblia hebrea, i és acceptat per l'Església Ortodoxa Oriental.
El salm s'atribueix tradicionalment al rei David i serveix com a reflexió sobre la seva vida, destacant els seus orígens humils com a pastor i la seva eventual ascensió al tron a través de l'unció de Déu. Enfatitza temes de humilitat i favor diví, il·lustrant com Déu sovint escull els improbables i els humils per complir els seus propòsits. La història de David és un testimoni del poder de la fe i de la importància de confiar en el pla de Déu, fins i tot quan sembla improbable. Aquest salm, tot i no ser part del cànon bíblic estàndard, ressona amb els temes universals del cristianisme sobre la humilitat, la providència divina i el poder transformador de la crida de Déu.