Durant la dedicació de l'altar, els caps de les tribus d'Israel van presentar ofrenes com a signe del seu compromís i devoció a Déu. Cada líder va portar un vedell jove, un mascle d'ovella i un anyell, tots destinats a ser ofrenes cremades. Les ofrenes cremades tenien un significat profund en el culte israelita antic, simbolitzant la rendició total i la devoció a Déu. Aquestes ofrenes eren completament consumides pel foc, representant el compromís total de l'oferent i el desig d'expiació i purificació.
Els animals esmentats—vedells, mascles d'ovella i anyells—tenien una significació particular. Els vedells sovint simbolitzaven força i servei, els mascles d'ovella estaven associats amb el lideratge i el sacrifici, i els anyells representaven innocència i puresa. En oferir aquests animals, els caps demostraven un enfocament holístic del culte, que abastava força, lideratge i puresa. Aquest acte d'adoració no era només sobre el ritual en si, sinó sobre la intenció del cor d'honorar Déu i buscar la seva presència contínuament. Servia com a recordatori de la importància de dedicar la pròpia vida a Déu i reconèixer el seu paper com a centre de la seva comunitat i vides personals.
