El vers descriu part de les ofrenes portades pels caps d'Israel durant la dedicació de l'altar. Cada líder presentava un plat d'or ple d'encens, que pesava deu shekels. Aquest acte d'ofrena era significatiu en la tradició israelita, simbolitzant devoció i reverència cap a Déu. L'ús d'or i encens destaca la preciositat i puresa de l'ofrena, representant el reconeixement dels líders de la santitat de Déu i el seu compromís d'adorar-lo amb sinceritat.
A l'antiga Israel, l'encens s'utilitzava sovint en cerimònies religioses com a símbol de les oracions que s'eleven cap a Déu. L'aroma fragant representava l'adoració i devoció col·lectiva de la comunitat. El pes del plat, especificat com deu shekels, indica la naturalesa curosa i deliberada de l'ofrena, suggerint que l'adoració ha de ser intencionada i sentida. Aquest passatge anima els creients a considerar la qualitat i la intenció darrere de les seves ofrenes a Déu, ressaltant la importància de donar amb un cor pur i un esperit de gratitud.
